L’expressió antifràgil s’ha d’atribuir al libanès Nassim Nicholas Taleb, autor d’El Cisne Negro: L’impacte d’allò improbable i d’Allò antifràgil: Les coses que es beneficien del desordre.
L’autor proclama que la incertesa ha de ser una cosa desitjable, fins i tot necessària, i proposa que les coses es construeixin d’una manera antifràgil, és a dir, immune als errors de predicció. I culmina l’argumentació amb una sentència. El que no és antifràgil morirà amb tota seguretat.
Des de sempre, els inversors i professionals financers s’han preocupat de com calcular els riscos de les inversions i de predir-ne la incidència en el nostre patrimoni. Massa sovint, es pretén evitar aquests riscos intentant predir, gairebé sempre en va, el succés que els causarà però és més efectiu acceptar que sempre existiran riscos impredictibles i no només immunitzar-se davant d’ells sinó fins i tot aprofitar-los. I aquí l’autor proposa capgirar els enfocaments actuals sobre la predicció, el pronòstic i la gestió de riscos. Ens proporciona idees per passar del que és fràgil al que és antifràgil reduint o controlant la fragilitat. També per identificar aquesta fragilitat o antifragilitat aplicant la regla d’asimetria següent: Tot el que surti més beneficiat que perjudicat de successos aleatoris (o de certes crisis) serà antifràgil; en cas contrari, serà fràgil.
En El cigne negre, Taleb va plantejar el problema que generen les conseqüències de les coses que ningú pot preveure, i en Antifràgil ens proporciona la solució del problema, és a dir, com beneficiar-nos de la incertesa i del desordre, protegint-nos alhora dels esdeveniments adversos. El que Taleb bateja amb l’expressió “allò antifràgil” va més enllà de la pura immunització, ja que es beneficia dels moments de crisi de la mateixa manera que, segons cita, els ossos humans s’enforteixen quan estan sotmesos a l’estrès ia la tensió. Allò “antifràgil” necessita del caos per resistir i obtenir avantatges.
Recollint el concepte d’antifragilitat encunyat per Nassim Nicholas Taleb i aplicant-lo al món de les inversions, una inversió antifràgil pot ser una estratègia efectiva per enfrontar els alts i baixos del mercat i aprofitar les oportunitats de creixement. En aquest article, explorarem alguns principis clau de l’antifragilitat i com es poden aplicar a la inversió.
1.- La Diversificació
La diversificació és un dels pilars fonamentals de la inversió antifràgil. Consisteix a distribuir la inversió entre diferents actius, com ara accions, bons o béns arrels, per minimitzar el risc i maximitzar els rendiments potencials. Un portfoli diversificat és menys vulnerable a les fluctuacions del mercat i es pot beneficiar de la força de diferents sectors i geografies. Per exemple, si parlem de la inversió en renda variable amb una diversificació realment global a través de fons d’inversió veiem que al llarg dels anys la composició ha variat, eliminant de la cartera aquelles companyies fràgils. Segurament, aquestes inversions fràgils que desapareixen del fons d’inversió ho han fet com a conseqüència de l’aparició de noves companyies més resilients i innovadores i s’incorporen a aquest fons substituint les primeres. Però invertir en un nombre elevat de companyies i mantenir aquesta cartera invariable durant molts anys no seria antifràgil ja que no hi hauria substitució i podríem trobar-nos al cap dels anys amb poques supervivents i pèrdues del nostre capital.Un conjunt diversificat d’inversions que de manera individual tindrien un grau de fragilitat elevat genera una inversió antifràgil sempre que hi hagi mecanismes de substitució.
Cap inversió individual és antifràgil i en contraposició, l’antifragilitat és al “Tot”. Entenent el “Tot” com un conjunt significativament representatiu de totes les inversions possibles, companyies, sectors o zones geogràfiques. És clar que la diversificació ha de ser intel·ligent i realitzada amb criteris professionals que incorporin mecanismes de substitució o descorrelació d’actius.
2.- El temps
Sempre que es compleixi el punt anterior, també el pas del temps és un factor d’antifragilitat de les inversions. Em baso en el concepte que “el Progrés Mundial” es produeix de forma natural amb el simple transcórrer del temps, el contrari sembla impossible, i ho demostra el fet que encara no s’ha encunyat l’expressió “el Retorn Mundial”. Per això és tan important definir adequadament l’horitzó temporal de les nostres inversions, però repeteixo, això serà antifràgil sempre que es compleixi el punt número 1.
3.- La inversió periòdica i sistemàtica
La inversió periòdica i sistemàtica és una estratègia d’inversió que es basa en fer inversions d’import constant, regulars i planificades en intervals de temps predeterminats, independentment de les fluctuacions del mercat. Aquesta estratègia es pot incorporar a l’enfocament antifràgil perquè aprofita automàticament les oportunitats d’inversió i no només minimitza l’impacte de la volatilitat sinó que se’n beneficia.
La inversió periòdica implica invertir regularment una quantitat fixa de diners en un interval de temps predeterminat. Per exemple en 10 o 20 anys si el nostre pla és generar un patrimoni a poc a poc o en 12 mesos si volem invertir un capital ja existent però gradualment. Això permet minimitzar l’impacte de les fluctuacions del mercat a l’estratègia d’inversió. A més, la inversió periòdica pot ajudar els inversors a evitar la temptació de tractar d’endevinar «el timing» del mercat i no només evitar els seus alts i baixos, quedar-se enganxat, sinó aconseguir aprofitar-se’n adquirint més participacions en moments de preus especialment baixos.
La inversió sistemàtica implica seguir un pla d‟inversió basat en una estratègia predeterminada, sense deixar-se portar per les emocions o les tendències del mercat. Les emocions són sens dubte uns dels factors que més fragilitat comporta a l’hora d’invertir.
4.- La definició dels objectius o metes.
Per mi, i com a finançar planner, aquest és el punt que afegeix més antifragilitat a qualsevol inversió perquè, com explico al meu llibre “Les Finances de la Vida”, els diners serveixen per viure. Per tant, em refereixo a objectius vitals, com ara reformar la cuina, pagar els estudis universitaris dels fills, eliminar un deute, poder pagar l’acceptació de l’herència o viure dignament durant la vellesa. La rendibilitat no és un objectiu, és una conseqüència d’invertir de manera antifràgil. Molts estudis sobre finances conductuals han demostrat que tenir com a únic objectiu obtenir una rendibilitat anual igual o superior a la d’un índex o de la que obtindríem del lloguer d’un immoble, és un dels factors de més fragilitat a l’hora d’abordar una inversió. És qüestió de temps que acabi fallant. El progrés mundial, que és l’únic motor antifràgil de la rendibilitat, no es regeix pel calendari gregorià. El que es tracta és de capitalitzar l’estalvi perquè no perdi valor real, vencent la inflació, la fiscalitat i, a més, obtenir el plus, el valor afegit, que atorga la genialitat humana, és a dir, el progrés.
Quan l’inversor va canviant contínuament d’actiu buscant el que està més de moda creient que li pugui proporcionar la màxima rendibilitat anual, mensual, setmanal o mig matí, no aconsegueix més guanys que el que manté una inversió diversificada durant anys. De fet, la majoria acaba perdent i abandonant.
Tinc la convicció que encara no ha nascut la persona capaç de mantenir la inversió en un actiu financer durant per exemple 10, 20 o més anys, si no és que té un molt visualitzat un objectiu vital, una meta ia més té elaborat un pla a llarg termini per aconseguir-la. És molt inusual trobar algú que tingui un autèntic pla financer vital.
5.- La Protecció
Si estem d’acord que la inversió ha de tenir com a objectius aconseguir els objectius que fem definits per a nosaltres i els nostres, un factor d’antifragilitat serà la protecció del patrimoni i del capital humà. Això s’aconsegueix mitjançant les pertinents assegurances que ens protegeixin davant danys al patrimoni (llar i altres propietats) i assegurances de vida que protegeixin les persones a qui va destinada aquesta inversió. Les propietats i les persones són fràgils i cal protegir-les. No serveix de res tenir un pla financer ben elaborat per assolir unes metes si la persona generadora de l’estalvi mor o pateix una invalidesa o si el patrimoni existent pateix danys o ruïna. L’objectiu no s’assolirà. Per tant, la protecció del patrimoni i sobretot del capital humà mitjançant la contractació de les assegurances pertinents i ben definides ens proporcionarà antifragilitat al sistema perquè mitigarà la fragilitat d’alguns dels elements més crucials.
6.- El Seguiment
Revisar i ajustar l’estratègia d’inversió periòdicament en funció dels canvis a l’economia i al mercat financer, però sobretot davant de possibles canvis en els nostres objectius o simplement per reafirmar-los, és antifràgil. Sense aquest seguiment es corre el risc de distreure’s pel camí i no arribar a l’objectiu o de seguir amb un vehicle que ens porta a un objectiu que ja no existeix.
En resum, conèixer i aplicar la idea de l’antifragilitat a les inversions és una estratègia poderosa per prosperar malgrat la incertesa i assolir les nostres metes vitals. Amb la diversificació a prova de companyies, sectors o zones geogràfiques fràgils, la determinació d’horitzons temporals adequats, la implementació d’estratègies d’inversió periòdica i sistemàtica, una protecció adequada i el seguiment periòdic d’un pla, els inversors poden aprofitar moments de fragilitat dels mercats tornant-los en oportunitats d’inversió, minimitzar l’impacte de la volatilitat i assolir els objectius financers al llarg de la seva vida de manera efectiva.
Xavier Malvehy
Financial Planner acreditat per la EFPA